sábado, 28 de febrero de 2009

lindo libro..

EL PRINCIPITO
Publicado en 1943, del escritor y aviador francés Antoine de Saint-Exupéry. Lo escribió mientras se hospedaba en un hotel en Nueva York, ha sido traducido a 180 lenguas y dialectos. Puede parecer un libro infantil por la forma en la que está escrito y por la historia en un principio simple, pero en realidad el libro es una metáfora en el que se tratan temas tan profundos como el sentido de la vida, la amistad y el amor
SINOPSI
En esta novela, un aviador -Saint-Exupèry lo fue- se encuentra perdido en el desierto del Sahara , después de haber tenido una avería en su avión. Entonces aparece un pequeño príncipe. En sus conversaciones con él, el narrador revela su propia visión sobre la estupidez humana y la sencilla sabiduría de los niños que la mayoría de las personas pierden cuando crecen y se hacen adultos. El relato viene acompañado por ilustraciones dibujadas por el autor. El principito vive en un pequeño planeta, el asteroide B612, en el que hay tres volcanes (dos de ellos activos y uno no) y una rosa. Pasa sus días cuidando de su planeta, y quitando los árboles baobad que constantemente intentan echar raíces allí. De permitirles crecer, los árboles partirían su planeta en pedazos. Un día decide abandonar su planeta, quizás cansado de los reproches y reclamos de la rosa, para explorar otros mundos. Aprovecha una migración de pájaros para emprender su viaje y recorrer el universo; es así como visita seis planetas, cada uno de ellos habitado por un personaje: un rey, un vanidoso, un borracho, un hombre de negocios, un farolero y un geógrafo, los cuales, a su manera, demuestran lo vacías que se vuelven las personas cuando se transforman en adultas. El ultimo personaje que conoce, el geógrafo, le recomienda viajar a un planeta específico, la Tierra, donde entre otras experiencias acaba conociendo al aviador que, ya habíamos comentado, estaba perdido en el desierto.
INFORME: CENTRE CÍVIC A CASTELLAR. XERRADA AL LOCAL DE L'ALTRAVEU

La arribada de nous ingressos per part del govern central, en el Fons Estatal d'Inversió local a la població de Castellar del Vallés, a permès posar punt i final a les obres de la plaça major.
Aquest fons permetrà adequar l'antic edifici del mercat que compta amb un espai de 600m2 per convertir-lo en un centre cívic, el primer de la vila. El Centre Cívic compta amb un pressupost de 659.720€. L'equipament integrarà: l'edifici vell del mercat on s'adequaran diferents espais polivalents com: sales per a tallers, aules de formació, sales de reunions..., l'edifici nou de la plaça major on i haurà el SAJ i el centre de formació de noves tecnologies, l'Auditori la sala gran i la petita, el Casal d'avis, el Punt d'Informació per a persones amb discapacitat i l'Ateneu. Orientara la seva activitat a àmbits de cultura, educació permanent, les noves tecnologies i les entitats. Pretendrà esdevindre un espai de trobada de la ciutadania i oferir noves oportunitats per a la participació ciutadana. El temps previst es que al 2010 ja hagin finalitzat totes les obres de la plaça major, que inclouen el centre cívic.
El passat dijous dia 26 de Febrer, es va realitzar una xerrada al local de l'Altraveu per pensar com podria ser un bon Centre Cívic a la vila amb la col·laboració d'en Ramon Bernal, ex-director del Centre Cívic Les Basses situat a Nou Barris (Barcelona) i en Xavi Urbano treballador del Centre Cívic La Farinera situat al Clot.
A la xerrada es va parlar, sobretot, de la gestió d'aquest que la poden dur a terme tant l'Ajuntament, una empres o les entitats, els experts van recomanar aquestes ultimes com a millor model, per tal d'aconseguir fer xarxa entre la població i aquestes, ja que son més properes a la situació real de la societat de la vila. Un altre punt va ser el d'aconseguir crear xarxa entre les diferents entitats que hi ha a la vila ja que estan molt disperses i casi no tenen relació directa, encara que es va trobar que era bastant complex, i en els últims anys a Castellar han augmentat el nombre d'entitats i algunes es troben sense espai així el Centre els i oferiria un lloc.
Es va parlar dels recursos econòmics i es va nombrar l'autogestió econòmica d'aquest on un expert, en Ramon va dir que normalment aquest centres es troben en dèficit i es necessiten bons tallers per a mantenir-se, a part dels pressupostos de l'Ajuntament.
També es va parlar de que com a prioritat s'han de tenir la participació de la gent en tots els àmbits i la creació d'un espai democràtic.
Es va suggerir que les activitats realitzades al centre les gestionessin els propis membres.
També es va parlar de que no hi han anteriors projectes sobre la realització d'un Centre Cívic, aquest es pioner a la població. Es va nombrar la possible idea de que fos més un hotel d'entitats.
A destacar els experts ens van deixar clar que fa falta un bon diagnosi de la societat per saber les necessitats i d'aquesta manera aconseguir el Centre Cívic que realment vol la població de Castellar.

jueves, 12 de febrero de 2009

tremendo ChinatO..

AMOR,REBELDÍA,LIBERTAD Y SANGRE

Algún día tendré fuerzas para hablarte sobre mi.
Algún día podrás mirarme y saber el porqué de tanta tristeza, el porqué de tanta felicidad.
Algún día te diré todo lo que me haces sentir, todo lo que no he podido sentir...
Algún día te miraré a los ojos y tú me mirarás a mi, sin armaduras, sin absurdas caretas.
Algún día querré ser yo, y querré que tú estés a mi lado para ayudarme.
Algún día soñaré mi vida, algún día viviré mi sueño.
Algún día necesitaré que me abraces, algún día necesitaré abrazarte.
Algún día cuando nada tenga sentido, te miraré y todo tendrá sentido.
Algún día cuando todo tenga sentido, desearé que nada lo tenga...
Algún día lloraré por ser como soy contigo, algún día lloraré por ser como soy conmigo.
Algún día sabrás todo lo que no te cuento, algún día lloraré todo lo que yo siento.
Algún día perderé el miedo a mi propia vida, algún día simplemente, ganaré.
Algún día podré reír sin tristeza, llorar con alegría, o simplemente reír, o simplemente llorar...
Algún día todo será como he deseado, como he pensado, como he imaginado.
Algún día puede que nunca llegue, algún día puede que haya llegado ya.
Algún día puede que haya pasado.
Algún día siempre estará por llegar...

Manolo Chinato

oixxx la peña de francia... snif! snif!



ei q viva SEQuERoSSs!!!

uooo arriba los animadorees!!




jajaja el deivid an me una mañanita de frío invierno...

mm.. extremoduro.- buitre no come alpiste

¿Dónde estabas tantas horas? Juntos en la misma habitación
-mirando subir las olas-
preparadito para la acción.
Si la suerte me abandona
y dice que no quiere verme,
le llamaré estafadora
me ha robado mientras duerme.
Me he pasado tantas horas
viendo de los pétalos la flor,
que se me acerca una amapola
y me vuelve a la boca to'l sabor.
Mírame a los ojos; sé qué estás pensando.
De tu cabeza quiero beber caldo.
Para matar mis dudas y subir hasta tu luna.
Tírate en suelo; vete colocando.
De tu entrepierna quiero beber caldo
y como ratas de basura: Desorden y Soledad
se fueron viéndote llegar.
Ella se esconde el aire
que rodea el sonido de mi voz
y yo me entreno como un perro
para que le muerda mi canción.
Si la suerte me abandona
y ves que estoy un poco triste,
es que tú eres una zorra
y un buitre no come alpiste.
Y si te sientes perdedora
sácate de la boca el amor
y devuélveme todas las horas
que paso pensando que somos dos..
Mírame a los ojos; sé qué estás pensando.
De tu cabeza quiero beber caldo.
Para matar mis dudas y subir hasta tu luna.
Tírate en suelo; vete colocando.
De tu entrepierna quiero beber caldo
y como ratas de basura: Desorden y Soledad
se fueron viéndote llegar.
Será que te han cogido miedo de saber
que estás mas loca...
que yo, que necesito ver amanecer
cuando no toca.